Batalla de Lepant (1571)

Infotaula de conflicte militarBatalla de Lepant
Quarta Guerra Otomano-veneciana
Guerres otomanes a Europa
Batalla de Lepant (Grècia-Turquia-Egeu)
Batalla de Lepant
Batalla de Lepant
Batalla de Lepant

Fresc de la batalla en el Museu del Vaticà
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data7 d'octubre de 1571
Coordenades38° 12′ N, 21° 18′ E / 38.2°N,21.3°E / 38.2; 21.3
LlocGolf de Patres
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva de la Lliga Santa (1571)
Bàndols
Lliga Santa Lliga Santa
Regnes de les Espanyes Espanyes
Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Estats Pontificis Estats Pontificis
República de Gènova República de Gènova
Orde de Malta Orde de Malta
Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants
Regnes de les Espanyes Joan d'Habsburg i Blomberg
República de Gènova Gianandrea Doria
Regnes de les Espanyes Álvaro de Bazán y Guzmán
Regnes de les Espanyes Lluís de Requesens
Sereníssima República de Venècia Sebastiano Venier
Marina de l'Imperi Otomà Müezzinzade Ali Paşa
Marina de l'Imperi Otomà Uluj Ali
Marina de l'Imperi Otomà Suluc Mehmed Paixà
Marina de l'Imperi Otomà Pertev Mehmed Paixà
Forces
206 galeres
6 galiasses
220-230 galeres
50-60 galiotes i fustes
Baixes
7.600 baixes
12 galeres
30.000 baixes
190 naus
1.200 captius cristians alliberats

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental.[1] La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu. L'estol aliat estava liderat per Joan d'Àustria, amb l'armada espanyola capitanejada per Álvaro de Bazán y Guzmán, Lluís de Requesens i Gianandrea Doria, la veneciana, capitanejada per Sebastiano Venier i la pontifícia comandada per Marco Antonio Colonna. Entre tots arribaren a reunir més de 200 galeres i altres naus auxiliars. L'esquadra otomana, sota el comandament d'Uluj Ali, senyor d'Alger a les ordres del soldà otomà Selim II, comptava amb 260 galeres.

  1. Stevens, William. History of Sea Power (en anglès), 1920, p. 83. 

Developed by StudentB